Reflexions sobre el certamen
Edu Hurtado
Amigues i amics, buscant informació sobre la gent que forma el tribunal del certamen he vist la nota de premsa
on diu que el músic xinés no pot acudir al jurat i el canvien per Na Mercedes Padilla Valencia, seguiu el link:
http://www.cibm-valencia.com/esp/noticia.aspx?id_noticia=40
i ara buscant el perfil d'ella he vist part del seu currículum:
http://lasalcublas.blogspot.com/2010/03/musicalerias.html
continue pensant que la nostra banda va a competir amb si mateix: a superar-nos.
perquè la unica cosa que depén del nostre grup, lo unic que podem controlar és el nostre treball.
la resta de coses, les decissions d'altres i el seu treball no.
Sé que competeixen bandes que deixaran baix a 100 músics que ténen o estan acabant el superior (Cullera)
bandes amb molta tradició i que igual porten més de 100 professionals (Lliria), bandes que estant assajant amb
assistència 100% des de fa dos messos (Utiel) i bandes que, a més ténen millor instalacions, (Xàtiva).
Però també sé el camí que hem fet en els últims des fa 7 anys: Cullera 2004: "Maria Esparza"+ "Obertura per a un centenari"+ "Suite Hebraïca", València 2005 "Lo cant"+"Soleriana"+"3a de Reed", València 2007: "La Morera"+"EL Patriarca"+"Wait of the world"; Altea 2009: "Del Perelló a Catarroja" + "Mares de tiempo y sueño" + "Homenatge a Sorolla". És una fantàstica progressió, no? penseu les obres. Recordeu el que pensarem la primera vegada que Dani ficà el "Wait"...
i esta clar que els fadrinets tenim més panxa i menys monyo que fa set anys però també és cert que els que tenien 14 i 15 anys al 2004 ara tenen més de vint i tots tenim 7 anys més d'experiencia i alguns certàmens més.
Amigues i amics fem el nostre camí on tots som necessaris i ningú imprescindible
ens queda una setmaneta per al moment.
estic segur que esta setmana farem el bot de qualitat, no sols perque ja estaran tots els nostres professionals que podem acudir,
si no perque ja portem una parell de setmanes que hem arribat als tempos dessitjats
i podrem centrar-nos més en altres aspectes. EL treball esta donant els seus fruits.
El nostre Mestre té les coses molt clares, moltíssim. Perque sap on vol arribar sap fins on pot demanar, quan ho pot demanar, i com ho ha de demanar. Fem-li costat!, no podem permetre'ns que es quede afònic demanat silenci, és una perdua de temps d'un valor incalculable. És un dels fonaments dels nostre grup
Passe el que passe el diumenge 24, sempre ha sigut un plaer compartir les hores de música que passem tots
junts i on la feina de cadascú fa posible el gaudir de la resta.
gràcies a totes i tots.
un abraç
EduHurtado,
trompa4a
Sols una petició: Voleu escoltar com veig el camí que fem a un certamen?: amb fases de més treball, altres de retard... parts més piano, parts més fortes... però la màquina mai para, el tren sempre es mou! mireu este document
http://www.radiobanda.com/video_altea3.php?id=6_1
ABC
Bandas de música expresarán rechazo a recortes del Consell en premios Euterpe
17-09-2010 / 13:30 h
LAS PROVINCIAS
LEVANTE
COMUNICAT DE PREMSA
El present comunicat vol posar de manifest la difícil situació per la que les Escoles de Música Valencianes estan passant i el futur que ens espera als docents, als estudiants i als amants de la música, en un moment en què el context econòmic no és el més favorable per a ningú.
L'estudi de la música ha evolucionat durant el temps conforme la societat ha millorat en seu estat de benestar i el seu nivell de vida, sens dubte perquè la música també ha participat en eixa millora social. Els qui gestionen els diners públics, els polítics, saben que això és una realitat i fomenten eixa situació perquè estan obligats a fer-ho. La Llei Valenciana de la música de l'any 1998 és un exemple perfecte per demostrar que les institucions són sabedores d'eixa necessitat i amb ella recolzen el que la societat li demanda i ja sap: els beneficis que reporta la música. El Dia de la Música Valenciana de l'any 2009 la Consellera de Cultura Trinidad Miró va expressar el recolzament des de la Generalitat (cite textualment),
"a esa gran familia que formáis los músicos de la Comunitat, gracias a la cual hemos escrito algunos de los pasajes más brillantes de nuestra historia cultural". Eixe recolzament al llarg del temps ha afavorit el creixement i la millora del nivell musical en València, creant al voltant de 3.000 nous llocs de feina en la Comunitat Valenciana i possibilitant l'estudi de la música als xiquets i majors en quantitat i, sobretot qualitat, de manera espectacular, reflectint el que tothom ja sabia, que València és una terra de músics. Les dades musicals respecte a la resta de l'Estat Espanyol són molt clares, posant de manifest la sensibilitat valenciana i eixa personalitat característica que ens defineix. El 47% de les societats musicals, el 40% dels alumnes i el 50% dels músics de l'àmbit espanyol són valencians.
Per a l'any 2010 que acabem de començar es preveu una situació que contradiu totes eixes bones paraules i números grandiloqüents. El projecte pressupostat pel Consell de la Generalitat Valenciana per a les escoles de música inclou notabilíssims retalls respecte a les partides dels anys anteriors, de fet ja prou escasses en general. Tot i ser evidents en diferents capítols d'eixes partides (com ara compra d'instruments, concerts d'intercanvi, funcionament de la federació, etc.) el cas més flagrant i el que afecta directament a les escoles i als alumnes d'aquestes és el que es refereix al valor més important de tota entitat, de tot sistema, de tot servei, de tota comunitat: l'equip humà, el treballador. El retall en aquesta partida, la més important de totes, i la que ajuda a que el professional siga considerat com a tal -perquè ho és per mèrits propis- i la que dignifica la seua tasca afavorint la qualitat de l'ensenyament de l'alumne, és la que més s'ha vist afectada. Si un professor de música en València ja és dels pitjors pagats de tota Espanya -el 78% menys que en altres comunitats; per posar un exemple la Generalitat de Catalunya destina 600€ per alumne/any, mentre que a València era de 132€ per alumne/any, enguany encara serà menys- ara
la reducció en l'ajuda a les Escoles de Música és d'un 35% menys respecte a l'any anterior.
Això suposa que el percentatge de costos que cobreix la subvenció disminueix d'un 66,6% en l'any 1996 al 17,84% de l'actualitat.
Sense aquesta ajuda a les escoles de música, aquestes es troben literalment asfixiades econòmicament i preveuen, en moments complicats de crisi econòmica, no només incrementar el nombre d'aturats de l'INEM, sinó que els estudiants de la seua escola no puguen satisfer les seues necessitats educatives i que aquesta cantera enorme i genial de músics valencians es perga entre els brams i els sorolls d'altres fastos, pompes i circumstàncies molt menys arrelats a la nostra idiosincràsia com a poble. Tot és qüestió de prioritats.
Davant aquesta clara injustícia la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, una associació amb més de 40 anys d'existència que agrupa a 524 societats musicals d'Alacant, Castelló i València, amb més de 200.000 socis, 40.000 músics i 60.000 alumnes d'Escoles de Música, ha protestat formalment i de manera contundent davant la Generalitat per aquestes escandaloses retallades pressupostàries. Per a la Federació "no solament s'estan incomplint les finalitats de la Llei Valenciana de la Música (que entre d'altres inclou
"el foment, protecció, coordinació, planificació, difusió i promoció de la música a la Comunitat Valenciana i la creació dels mitjans i condicions necessàries perquè la societat valenciana desenrotlle la seua cultura musical en les diferents facetes"), sinó que existeix una clara disposició a reduir a la mínima expressió les ajudes per al funcionament de la Federació i per a la promoció de les Escoles de Música i de les altres activitats de les societats musicals federades". S'han rebutjat totes les propostes d'esmenes que la Federació havia enviat per tal de veure de millorar la situació i donar solució a la possible catàstrofe que això suposarà per a l'estudi de la música en la Comunitat Valenciana i els consegüents efectes culturals que comportarà en un futur pròxim.
Si no canviem aquesta situació, les Escoles de Música, no podran afrontar eixes despeses com fins ara feien, i això provocarà un augment en les quotes dels estudiants, i una pèrdua importantíssima de futurs músic, convertint l'estudi de la música en una activitat menys social i més elitista. Està clar que per a la societat és un pas endarrere en la justa dignificació de la feina de músic; és un ninguneig de la nostra identitat i personalitat valenciana reclamada pels moltíssims estudiants de música de la Comunitat; és un atac directe per part dels qui tenen l'obligació per llei de promocionar-ho... Però, sobretot, l'abandonament dels nostres valedors polítics a les Escoles de Música és en realitat una renúncia al poble; el retall pressupostari és el retall dels anhels dels milers de xiquets, pares, familiars, simpatitzants i amants de la música, és l'oblit a eixe benestar de la societat i a eixa excel·lència de l'ésser humà que la música proporciona.
Esperem que aquest escrit sensibilitze a tota la gent relacionada en el mon de la música i puga servir per recolzar totes les accions que es porten a terme en un futur pròxim per tal de solucionar aquest problema
ACTUALMENT, QUÍ ÉS MÚSIC ??
Esta es la historia real de los músicos de verdad. Y no la de los vividores que con su bazofia pseudoartística están contaminando a nuestros jóvenes.
Queridos Rosario Flores, Tamara, Alejandro Sanz, David Demaría, Antonio Carmona, Chenoa, Ramoncín... y un largo etcétera de hipócritas autodenominados "músicos" vividores al amparo de la SGAE:
Lo que llamáis vosotros "piratería" y que se corresponde más bien a una especie de "contrabando de música", se da cuando una o varias personas se lucra personalmente, sin pagar derechos de autor ni impuestos, valiéndose del trabajo de otros.
Las personas que descargamos música de internet para escucharla en nuestro ordenador, en nuestro iPod o en nuestro coche no somos piratas, ni contrabandistas de nada. No nos lucramos con vuestro trabajo, aunque no paguemos la media de 18-21 euros que cuestan vuestros CDs de mierda con 10-13 canciones (salvo en recopilatorios). Lo que sí hacemos desde hace tiempo es pagar una de las conexiones de banda ancha más caras que hay en territorio occidental y el puñetero canon por cada CD virgen que compramos, lo usemos para grabar música o no.
Y ahora os voy a contar la vida de un músico de los de verdad:
"Érase una vez un chico llamado Pablo. El papá de Pablo era tenor profesional en un coro profesional, de modo que nació en un ambiente muy musical. A los cinco años empezó a estudiar solfeo con su padre. Como el papá de Pablo vio que tenía maña con el solfeo, lo matriculó en el Conservatorio Profesional de Música a los siete años. El instrumento que eligió Pablo fue el piano.
La carrera de piano, desde el grado elemental hasta la finalización del grado superior, dura una media de quince años.
Quince años de compaginar la educación primaria, y posteriormente la secundaria, con las clases en el conservatorio. Quince años de salir de un centro de estudios para meterse en otro. Quince años de terminar de hacer los deberes y estudiar para los exámenes a medianoche. Quince años de acostumbrarse a dormir seis horas. Quince años de tocar el piano de dos a tres horas cada día. Quince años de tener que renunciar a salidas a la discoteca, excursiones al campo o noches de parranda por tener el doble de responsabilidades que un chaval normal. Quince años de muchos fines de semana en casa preparándose las obras, estudiándose las partituras. Quince años de trabajo intenso, entrega, compromiso, dedicación y sacrificio.
Con todo eso, Pablo obtuvo el graduado superior de piano a los veintitrés años. Ya había estado dando recitales en escuelas, talleres de piano, casas culturales de pueblos de su región, etc. Los periódicos locales hablaban maravillas de su virtuosismo. Y comenzaron a pagarle por sus clases en los cursos de verano y por sus conciertos de música en auditorios un poco más importantes. Y reunió el dinero suficiente para irse al Real Conservatorio de la Haya durante un año a estudiar con los mejores. Porque en este desgraciado país es lo que tiene que hacer un músico de los de verdad si quiere dedicarse a la música de la de verdad: salir fuera a buscar a los mejores.
Volvió a los veintiocho años, después de un año yendo de masterclass en masterclass. Y gracias a su tesón y su talento, obtuvo contratos para actuar por Europa. Tardó otro año más en comenzar a dar conciertos en las grandes salas de música de Alemania, Francia, Italia... Y a los treinta años actuó por primera vez en Estados Unidos y Canadá.
Su esfuerzo constante, su trabajo diario, su formación, su entrega, su amor por la música, le llevó a ser uno de los más grandes. Y vivió de su piano durante toda su vida porque se tomó cada concierto de la misma manera que el primer recital que dio a los veinte años frente a su conservatorio."
Los Pablos que hay por el mundo, y son muchos, se indignan cuando salís vosotros, musicuchos de pacotilla, reclamando dinero por la música como algo vuestro. Los Pablos no se manifiestan con pancartas si no para reclamar fondos para sus conservatorios, becas para sus estudios, para que no sea necesario abandonar su país, su familia y amigos para poder granjearse un futuro profesional digno. Los Pablos que terminan viviendo de la música les importa un carajo si el CD en el que grabaron el Concierto nº 1 de Tchaikovsky cuesta en las tiendas un 50% menos de lo que vale la última mierda de El Canto del Loco.
Porque esos Pablos no viven de las ventas de los discos en donde graban las grandes obras de la historia de la música, de la música de la de verdad. Esos Pablos viven de los conciertos con que deleitan a los aficionados que pagan una entrada para sentirlos en directo.
No como vosotros, panda de necios. Menos quejarse y más currarse los directos. Mirad como no está entre vosotros Manolo García. Ni Fito. Ni los que en verdad se toman la música en serio.
Que os den a todos.
...
I concurs de cambra d'Alzira
...
........
GIDON KREMER TORNA AL PALAU AMB UN
CONCERT RES CONVENCIONAL
Gidon Kremer, es presenta de nou en el Palau de la Música junt a la Kremerata Bàltica i el duo Iguadesma&Joo, per a oferir un concert molt nou i gens convencional. Amb “Ser Gidon Kremer – Auge i Caiguda del Músic Clàssic”, el protagonista és un exemple del (típic) “músic clàssic“. La seua vida real servix d'inspiració, els seus escrits com un punt de partida. En esta comèdia tot el món vol ser com ell, els músics l'imiten, i inclús es fan passar per ell. D'esta manera llancen una mirada crítica i divertida a la música clàssica i intentaran aconseguir certa distància de totes les formes de “empobriment” comercial. El públic assistent escoltarà obres mestres de grans compositors com Bach, Chaplin, Dvorak, Dunayevski, Haydn, Igudesman, Joo, Kupkovic, Mahler, Mozart, Piazzolla, Prokofiev, Rochberg, Rota, Schnittke, Schostakovitx, J. Strauss.
L'Orquestra de València inicia un nou cicle de concerts
València, 14 d'octubre de 2009.
Comença el pròxim 24 d'octubre sota la direcció del seu titular, Yaron Traub.
El “Cicle X6” consta de huit concerts al llarg dels quals la formació valenciana abordarà repertoris de tots els estils en el marc del Palau de la Música de València. Veure
programa.
La UJI prepara la segona edició del Curs d’Especialista en
Gestió de Societats Musicals
Castelló, 5 d'octubre de 2009.
Després de la primera edició realitzada el curs passat, la Universitat Jaume I de Castelló ha tornat a incloure en la seua programació de cursos depostgrau el Curs d’Especialització en Gestió Cultural de Societats Musicals. Una formació que va nàixer per la necessitat de contar amb professionals formats adequadament en la gestió d’este tipus d’entitats.
Dirigit per Amparo Porta Navarro (Departament d’Educació de la UJI), el curs tindrà lloc de novembre de 2009 a maig de 2010, en horari de divendres (de 17.30 a 21h) i dissabtes (de 10 a 14h, un al mes). A banda de la formació teòrica, el curs suposa la realització de pràctiques en societats musicals de la Comunitat Valenciana així com en altres institucions. La Federació atorgarà 5 beques del 50% a músics federats i 20 beques del 50% a naturals de la província de Castelló per part de la Diputació.
Formació per a les escoles de música
A més a més, l’UJI el pròxim curs vorà la llum per primera vegada el Curs d’Especialització en Gestió, Organització i Didàctica d’Escoles de Música, que naix amb l’objectiu d’aportar la formació sencera als professionals encarregats de la gestió d’estos centros. La directora també serà Amparo Porta, i el curs tindrà els mateixos horaris que l’altre, així com una part teòrica i una altra amb pràctiques.
[slideshow id=3098476543660898479&w=600&h=475]
Lleveu-li la veu a la presentació de fotos per a veure els vídeos.
<span
