dijous, 29 de desembre del 2011
dijous, 15 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
Aquest fet es produí el 12 de març de 2011 i així ho explicava el Times. Abans però cal recordar que Ricardo Muti només ha fet un bis en el desenvolupament d'una òpera en una sola ocasió. També fou el "Va pensiero", en l'any 1986, en l'Scala de Milà. És dels que pensa que una òpera no deu ser interrompuda.
Ricardo Muti, el director d'orquestra (darrer premi Príncep d'Asturies) , explicà, amb aquestes paraules, que havia estat una vertadera revolució:
"Al principi hagué una gran ovació en el públic. Desprès començarem l'òpera. Tot esdevingué normal fins que arribarem al conegut cor "Va pensiero". De seguida vaig notar una atmosfera més tensa en el públic. Hi ha coses que no poden ser descrites, però que es poden sentir. Era el silenci del públic el que em feia sentir tibantor. Però en el moment en que la gent s'assabentà que començava el "Va pensiero", el silenci s'emplenà d'un fervor vertader. La reacció del públic venia des de l'interior de l'audiència davant el llastimós missatge que canten els esclaus: "Oh, patria meva, tan bella i perduda" (Oh, mia patria, si bella e perduta!)
El cor ja estava acabant i ja s'escoltaven en el públic alguns "bis, bis, bis ..." Pels racons del teatre s'escoltaven crits de Viva Itàlia, Viva Verdi!, Llarga vida a Itàlia! ... La gent del galliner deixa caure pamflets amb missatges patriòtics. -Jo no volia fer un bis, és necessària una bona raó per a fer-ho-"
Però el públic ja estava encès en un foc patriòtic. En un gest teatral, Muti es donà mitja volta, mirà al public, mirà a Berlusconi i va dir, desprès d'un sonor crit de Llarga vida per a Itàlia:
"Si, estic d'acord amb això. "Llarga vida per a Itàlia". Però .... Ja no tinc trenta anys i he viscut la meua vida. He recorregut el món i avui, tinc vergonya dels esdeveniments del meu país. Malgrat això, si accedeixo a la vostra demanda noi ho faig tant .... solament per raons patriòtiques perquè aquesta nit, mentre el cor cantava "Oh, mia patria, si bella e perduta!" he pensat que si continuem així matarem la cultura sobre la qual es va bastir la història d'Itàlia. En aquest cas, la nostra pàtria estaria "Bella i perduda".
El teatre esclatà en una gran ovació, orquestra i artistes sobre l'escenari inclosos. Muti continuà:
"Ja que hi ha un clima italià. Jo, Muti, que he callat molts anys, voldria ara ... caldria donar-li sentit a aquest cant; estem en la nostra casa, en el teatre de la capital, el teatre de Roma, Un cor que ha cantat magnidicament i una orquestra que ha acompanyat amb bellesa. Si volen els proposo que ho cantem tots plegats. [...] A tempo però.
Aleshores invità al públic a cantar el cor d'esclaus. -Vaig veure colles de gent aixecar-se. Tot el teatre de l'Òpera de Roma estava en peus i el cor també. Fou un moment màgic en l'òpera- Muti continua -eixa nit no fou només una repressentació de Nabucco, també una declaració del teatre de la capital per fer un crit d'atenció als polítics.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=oebv9IR7IjI]
Ricardo Muti, el director d'orquestra (darrer premi Príncep d'Asturies) , explicà, amb aquestes paraules, que havia estat una vertadera revolució:
"Al principi hagué una gran ovació en el públic. Desprès començarem l'òpera. Tot esdevingué normal fins que arribarem al conegut cor "Va pensiero". De seguida vaig notar una atmosfera més tensa en el públic. Hi ha coses que no poden ser descrites, però que es poden sentir. Era el silenci del públic el que em feia sentir tibantor. Però en el moment en que la gent s'assabentà que començava el "Va pensiero", el silenci s'emplenà d'un fervor vertader. La reacció del públic venia des de l'interior de l'audiència davant el llastimós missatge que canten els esclaus: "Oh, patria meva, tan bella i perduda" (Oh, mia patria, si bella e perduta!)
El cor ja estava acabant i ja s'escoltaven en el públic alguns "bis, bis, bis ..." Pels racons del teatre s'escoltaven crits de Viva Itàlia, Viva Verdi!, Llarga vida a Itàlia! ... La gent del galliner deixa caure pamflets amb missatges patriòtics. -Jo no volia fer un bis, és necessària una bona raó per a fer-ho-"
Però el públic ja estava encès en un foc patriòtic. En un gest teatral, Muti es donà mitja volta, mirà al public, mirà a Berlusconi i va dir, desprès d'un sonor crit de Llarga vida per a Itàlia:
"Si, estic d'acord amb això. "Llarga vida per a Itàlia". Però .... Ja no tinc trenta anys i he viscut la meua vida. He recorregut el món i avui, tinc vergonya dels esdeveniments del meu país. Malgrat això, si accedeixo a la vostra demanda noi ho faig tant .... solament per raons patriòtiques perquè aquesta nit, mentre el cor cantava "Oh, mia patria, si bella e perduta!" he pensat que si continuem així matarem la cultura sobre la qual es va bastir la història d'Itàlia. En aquest cas, la nostra pàtria estaria "Bella i perduda".
El teatre esclatà en una gran ovació, orquestra i artistes sobre l'escenari inclosos. Muti continuà:
"Ja que hi ha un clima italià. Jo, Muti, que he callat molts anys, voldria ara ... caldria donar-li sentit a aquest cant; estem en la nostra casa, en el teatre de la capital, el teatre de Roma, Un cor que ha cantat magnidicament i una orquestra que ha acompanyat amb bellesa. Si volen els proposo que ho cantem tots plegats. [...] A tempo però.
Aleshores invità al públic a cantar el cor d'esclaus. -Vaig veure colles de gent aixecar-se. Tot el teatre de l'Òpera de Roma estava en peus i el cor també. Fou un moment màgic en l'òpera- Muti continua -eixa nit no fou només una repressentació de Nabucco, també una declaració del teatre de la capital per fer un crit d'atenció als polítics.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?gl=ES&v=oebv9IR7IjI]
dilluns, 12 de desembre del 2011
diumenge, 11 de desembre del 2011
dissabte, 10 de desembre del 2011
dilluns, 5 de desembre del 2011
And the champions are...
Jordi (alies "el director") i Jose Ramon, més conegut com: "Pepet", són els nous guanyadors del famós concurs internacional de truc de la SUMA 2011.
En la imatge els podem veure durant l'entrega del trofeu, el qual s'ajusta perfectament al pla d'austeritat que segueix la banda.
ENHORABONA !!!
36 !!!
L'enhorabona als 36 nous educandos (si si, 36) que, des del dissabte, ja formen part de la gran Societat Unió Musical d'Alberic !!! MOLTES FELICITATS!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)